[FÀCIL] articles, programari lliure

[pere no cal]

=head1 Programari lliure?, perquè?

Ben sovint, quan algú sent a parlar de LinuX, de programari lliure i
de codi obert li pica el cuc de la curiositat i llavors indaga,
pregunta, cerca
i acaba topant amb algú que ja porta un temps en aquest mon. Els
dubtes acostumen a anar a cabassos, les preguntes, com és lògic, no
estan gaire
estructurades i, massa sovint, nosaltres pretenem posar al dia el
nostre interlocutor amb una xerrada de mitja hora. Parlem de GPL, de
les diferents
distribucions del nostre sistema preferit, d'entorns gràfics, de
gestors de finestres, de que no hem de dir Linux, sinó GNU/Linux . . .
en definitiva,
li inflem el cap fins a uns límits que poden facilitar un col·lapse
neuronal. Que pallisses que som alguns!. . .

Sembla que haguem oblidat com vàrem començar nosaltres, ho veiem com
si fos la prehistòria, quan en la majoria de casos estem parlant, com
a molt,
de tres o quatre anys. Els inicis son durs, però costa fer memòria,
sabem que val la pena l'esforç i per això ens sap greu que el nostre
interlocutor
no pugui gaudir de tot allò de que nosaltres gaudim. Ens sap greu que
s'hagi de preocupar pel seu ordinador, enlloc de fer-lo servir, ens
sap greu que
s'hagi de sentir angoixat perquè no entén res de les llicències dels
programes que fa servir, ens sap greu que es senti estafat quan ha
comprat
un programa que li ha costat una pasta i l'ordinador li diu que no el
pot usar, simplement perquè ha tingut una avaria i li han canviat unes
peces de la màquina.

Llavors, amb la millor de les intencions, ataquem, emprenyem i maregem
al personal. És una reacció visceral, no ho podem evitar, però el
perill
de tot plegat és que el nostre interlocutor acabi passant del tema i
es resigni patint com fins ara i renovant el seu sistema un cop més
quan
des de Redmond li diguin que el nou sistema serà molt millor, amb
menys problemes, més bonic i elegant que el que té a la seva màquina.
Llavors
pagarà un altre cop, la seva impressora deixarà de funcionar
màgicament, el seu ordinador serà molt més lent que abans i haurà de
fer un curset
per entendre una mica què ha canviat de tot plegat.

Però, en el fons, la qüestió no és tan complexa com sembla, i a la
vegada molt més difícil del que podem pensar, l'elecció de la que
estem parlant
és, simplement, escollir entre la llibertat i la presó. A la presó el
menjar és gratuït, l'ordre garantit, el llit no es paga i si, a sobre,
les
nostres preferències sexuals coincideixen amb el sexe dels companys,
llavors pot ser el paradís . . .

Per algun motiu que s'escapa a la meva raó, la majoria preferim la
llibertat, malgrat calgui lluitar per viure, malgrat el risc, malgrat
la violència
de l'exterior, malgrat les tempestes, el preu de les coses, les
manipulacions i els xantatges, malgrat la por i la inseguretat,
malgrat tot, la
llibertat no ens sembla mai prou cara, mai prou difícil, mai prou incòmode.

Simplement volem que la nostra màquina faci allò que volem que faci.
Volem saber com s'ho munta, volem passar-li a l'amic aquell programa
que tan ens agrada
i tan útil trobem, sense que això pugui ser considerat un delicte, com
li passem la recepte de l'ànec amb peres, o li deixem el darrer llibre
que ens ha frapat, volem no haver de pagar per provar si un determinat
programa ens és útil o no, volem poder afegir a aquell programa una
prestació
que ens sembla obvia però que no vé de sèrie. No volem haver
d'escollir entre pagar o robar, preferim regalar i agafar allò que ens
cal i, si ens és útil,
no ens ha de ser tan difícil compensar amb algun euro a qui ha estat
treballant per a fer-nos la vida més fàcil.

L'alternativa a la nostra alternativa és fosca. Imagineu per un moment
que no poguéssim saber que la força d'atracció de la gravetat és
directament
proporcional a la massa i inversament proporcional al quadrat de la
distància sense pagar unes patents, i que si això ho ensenyéssim a la
nostra veïna
el fet pogués ser considerat com a delictiu. Aquest és el mon que ens
espera si deixem morir el programari lliure. Un programa és una eina,
un programa
és una idea, el podem regalar sense que n'haguem de prescindir, no és
com el cotxe o la tele, o el ronyó esquerra, no és material, és
coneixement
i ningú, repeteixo, ningú, té el dret de monopoli del coneixement.
Aquesta és la nostra lluita, no importa gaire si el nostre programa és
una mica més
avançat o no, és lliure i pot créixer. Deixem que creixi, que es
desenvolupi, que ningú freni el seu camí, a la fí fins i tot serà
millor, segur!,
i mentre tant, si més no, és el nostre!.


Salut i codi lliure

Pere
-- 
El coneixement és com el fuet, si li toca l'aire millora i si es tanca
es podreix.